δειλία
Nom · dilia (déïlia)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
δειλία, ας
(ἡ) lâcheté,
pusillanimité, Thc. 1,
112 ; Soph. O.R. 536 ; p. opp. à ἀνδρία (courage),
Plat. Tim.
87a ;
à θρασύτης
(hardiesse), Plat. Leg. 648b.
Étym.
δειλός.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗