κοσμοκράτωρ

Nom · kosmokratôr (kosmokratôr)

Notice Bailly

Lexique du grec ancien

κοσμο·κράτωρ, ορος (ὁ) [ᾰ] maître du monde, Orph. H. 8, 11, 11, 11 ; NT. Eph. 6, 12.
Étym. κόσμος, κρατέω.

Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.

Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗