κοσμοκράτωρ
Nom · kosmokratôr (kosmokratôr)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
κοσμο·κράτωρ, ορος
(ὁ) [ᾰ] maître
du monde, Orph. H. 8, 11, 11, 11 ; NT. Eph. 6, 12.
Étym.
κόσμος, κρατέω.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗