προπάτωρ
Nom · propatôr (propatôr)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
προ·πάτωρ, ορος
(ὁ) [ᾰ] aïeul,
ancêtre, Pd. N.
4, 145 ; Hdt.
2, 161 ; 9,
122 ; Soph. Aj. 389 ; Eur. Or. 1441, etc. ; οἱ προπάτορες, Hdt.
2, 169, les ancêtres ||
E Voc. προπάτωρ, Soph. l. c.
Étym.
π. πατήρ.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗