πρώτως
Adverbe · prôtôs (prôtôs)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
πρώτως, adv. :
1 premièrement, avant les
autres, Pol. 10, 11,
16 ; Arstt. Nic. 8, 9 ||
2 premièrement, d’abord,
Arstt. Nic.
8, 5 ; Luc.
Charid. 19,
etc. ; d’où
primitivement, Plut. M. 347e ; p. suite,
originairement, Cléom. 79, 17.
Étym.
πρῶτος.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗