ἀνάπηρος
Adjectif · anapiros (anapêros)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
ἀνά·πηρος, ος, ον,
estropié, infirme, Plat. Crit. 53a, Rsp. 460c ; Arstt. H.A. 7, 6, etc. ; Plut. Popl. 21, etc.
Étym.
ἀνά, πηρός.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗