ἔκθαμβος
Adjectif · ékthamvos (éktambos)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
ἔκ·θαμϐος, ος,
ον :
1 frappé d’effroi
ou de stupeur, Pol. 20, 10, 9 ;
NT. Ap.
3, 11 ||
2 terrible, Théodot. Dan. 7, 7.
Étym.
ἐκ, θαμϐέω.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗