ἱερατεία

Nom · hiératia (hiératéïa)

Notice Bailly

Lexique du grec ancien

ἱερατεία, ας (ἡ) [ᾱτ] fonction de prêtre, prêtrise, Arstt. Pol. 7, 8, 7 ; Spt. Ex. 29, 9 ; Num. 3, 10 ; NT. Luc. 1, 9 ; Hebr. 7, 5.
Étym. ἱερατεύω.

Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.

Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗