δυσσέβημα
Nom · dussévima (dussébêma)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
δυσσέϐημα, ατος
(τὸ) acte d’impiété, DH. 3, 1409 Reiske ;
Spt. 2 Macc.
12, 3.
Étym.
δυσσεϐέω.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗