κωκυτός

Nom · kôkutos (kôkutos)

Notice Bailly

Lexique du grec ancien

κωκυτός, οῦ (ὁ) [ῡ] lamentations, Il. 22, 409, 447 ; Eschl. Ch. 148 ; Soph. Tr. 867 ; postér. en prose, Luc. Luct. 3 ; A. Tat. 1, 13, etc.
Étym. κωκύω.

Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.

Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗