κωκυτός
Nom · kôkutos (kôkutos)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
κωκυτός, οῦ
(ὁ) [ῡ]
lamentations, Il. 22,
409, 447 ; Eschl. Ch. 148 ; Soph. Tr. 867 ; postér. en prose,
Luc. Luct.
3 ; A. Tat.
1, 13, etc.
Étym.
κωκύω.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗