μηνιάω
Verbe · miniaô (mêniaô)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
μηνιάω-ῶ (seul.
prés.) c. μηνίω, DH. Rhet. 9, 16 ; El. N.A. 6, 17 ||
E 3 pl. prés. épq. μηνιόωσιν,
A. Rh. 2,
147.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗