μηνιάω

Verbe · miniaô (mêniaô)

Notice Bailly

Lexique du grec ancien

μηνιάω-ῶ (seul. prés.) c. μηνίω, DH. Rhet. 9, 16 ; El. N.A. 6, 17 ||
E 3 pl. prés. épq. μηνιόωσιν, A. Rh. 2, 147.

Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.

Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗