πλανῆτις

Nom · planitis (planêtis)

Notice Bailly

Lexique du grec ancien

πλανῆτις, ιδος [ᾰ] c. πλανήτης, adj. f. Lyc. 998.

Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.

Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗