ἐντρύφημα
Nom · éntrufima (éntrufêma)
Notice Bailly
Lexique du grec ancien
ἐντρύφημα, ατος
(τὸ) [ῠ] objet
de délices ou d’orgueil, Spt. Eccl. 2, 8 ; Phil. 1, 690.
Étym.
ἐντρυφάω.
Sens général, à vérifier dans le contexte biblique.
Bailly 2020 · CC BY-NC-NDSource ↗